Hem guanyat el 1er. Premi del Concurs obert per a la construcció d’una Escola d’Infantil i Primaria, un Centre de barri i dues plantes d’aparcament a la Rambla de Poblenou de Barcelona, promogut per BIMsa.
Ens vam presentar formant UTE amb l’arquitecta Yolanda Olmo Alonso i ja estem treballant en el projecte.

En breu penjarem les lamines presentades a la web del despatx, i les imatges parcials del projecte en aquest blog.

Hem estat els adjudicataris del Concurs amb lema per a la construcció de la “Biblioteca, Centre de dia i Casal d’avis al Centre Fraternal d’Odena” a Odena!

En breu, a la web del despatx mostrarem les lamines presentades, i en aquest blog, les imatges parcials del projecte.

Deixem unes imatges de les làmines del concurs (a la web del despatx trobareu les làmines):
Projecte a SUMO

Els convidats principals són la nostre gent gran que ha de viure i gaudir de l’edifici i de les sinergies que es generen. Ens plantejem, doncs, que és allò que més agrada fer durant aquests anys de la vida, on les hores d’oci ocupen gairabé el cent per cent del temps diari.
Així­, conceptes com OBSERVAR, SOCIALITZAR, PASSEJAR, SOL/OMBRA, GAUDIR DELS NETS i TORNAR AL POBLE, guien el desenvolupament del projecte des de els seus inicis, creant espais i maneres que donen resposta a aquests REQUERIMENTS SUBJECTIUS, tant importants com l’acompliment del programa i les normatives vigents.

<…>

TIPOLOGIA d’HABITATGE.
En la tipologia d’habitatge proposada -totalment ADAPTADA- s’eliminen aquells espais de pas, per aconseguir el mà xim de superfí­cie útil i afavorir la circulació de persones amb algun tipus de discapacitat. Les peces es redueixen a tres, habitació doble, bany adaptat i sala-menjador-cuina. Es dota d’un espai exterior-interior, la galeria, a TOTS els habitatges, oferint un espai cambiant segons l’estació de l’any.

ESPAIS COMUNS.
L’ajustada superfí­cie dels habitatges, s’expandeix en les zones comuns, dotant a l’edifici de diferents peces comunitaries: la bogaderia, la sala d’estar compartida, la terrasa, i sobretot, els espais de circulació -espais intermedis-…>
[de la memòria del concurs]

<…En l’estudi de les tipologies d’habitatge, s’han marcat com a criteris bàsics els següents:

1.Ventilació creuada natural, a tots els habitatges.
2.Habitages practicables. Tots els habitatges són practicables (com marca l’esborrany del nou decret d’habitabilitat) i dos adaptats, amb la possibilitat d’adaptar un total de 5, amb els mateixos mecanismes.
3.Concentració de nuclis humits en una única franja amb façana al pati exterior.
4.Flexibilitat. La concentració dels nuclis humits i la disposició de l’estructura en corona al perí­metre de l’habitatge, permet plantejar la flexibilitat com a potencial de la proposta.
5.Assolellament. Màxim  assolellament dels habitatges per la posició tant de l’edifici com del pati exterior generat.
6.Protecció solar. La protecció solar en les habitacions s’aconsegueix mitjançant persianes d’alumini, per permetre l’enfosquiment total. En les sales d’estar i zones de dia, la protecció solar es produeix mitjançnt un element tèxtil, tipus screen, en la part exterior dels balcons, per tal d’afavorir la circulació i renovació d’aire….>

[de la memòria del concurs]

<…La unidad repetida de los depósitos de documentos genera un volumen compacto
que se fracciona parcialmente para adaptarse a los límites posteriores
del solar,…
La gran masa grávida de los contenedores de documentos se sitúa elevada
del nivel del terreno, ocupando la planta superior del edificio, para acentuar
su presencia simbólica con la opacidad de la fachada en oposición a la transparencia
y ligereza de la planta baja y la reclusión de los documentos opuesta
a la exteriorización de las actividades que se desarrollan a nivel de calle.
Del mismo modo, la presencia imponente de la masa construida sobre el
espacio público exterior generado con la construcción del gran voladizo en la
fachada sur, enfatiza la expresión del contenido y el uso del edificio, la mayor
parte del cual está destinado a depósitos de documentos y acumulación de
información. La plaza pública, el espacio exterior, está pues, cubierto de esta
acumulación de historia y conocimiento…>
[de la memòria del concurs]

<…La proposta per al Nou Pavellò Poliesportiu del Raval a Santa Coloma de
Gramanet, planteja, per damunt del bon funcionament del poliesportiu i espais interiors adjacents, la connexió entre els carrers de Sant jordi
i de Pau Claris, mitjançant la construcció d’un espai urbà , espai cí­vic dús
intensiu, aproximant al veïnat de totes dues bandes.
Uns elements de l’actuació, les cintes, es pleguen, alçant-se, i convertint-se
en pèrgoles per al nou nivell (a cota +27,65) i pel nivell existent a cota +31.
D’aquesta manera, es proporcionen uns espais d’ombra, a plataformes urbanes
ja existents que es mantenen en el projecte…>

[de la memòria del concurs]

<… l’edifici proposat es tanca a l’entorn desconegut, però  a la vegada s’obra a la ciutat consolidada, ensenyant el seu accés i mostrant-se amb la solemnitat d’un edifici públic.
D’aquesta manera, tant l’accés, com les sales d’espera, com els accesos a les sales de Serveis Socials es col.loquen donant façana al carrer de les Orenetes, lleugerament elevat respecte el nivell del carrer. Una façana amb lames verticals fa de transició entre el carrer i l’interior, i permet que el pacient distregui la vista mentre s’espera, però amb una certa privacitat.
Per altre banda, uns patis exteriors-coixí, donen la necessària intimitat a les consultes i les sales, provocant un paisatge intern propi, de vegetació, graves i llum, obert a l’exterior…>

[de la memòria del concurs]

“…L’edifici s’apropa, sense tocar-lo al mur de pedra preexistent i es col.loca paral·lel a aquest en el punt més alt de la parcel·la. Es converteix així en un mirador privilegiat sobre el nucli urbà, i a la vegada en un gran aparador cultural. S’apropa als edificis pre-existents per convertir-se en un nou nucli d’atracció, potenciant-los establint l’accés principal amb una passera desde la zona intersticial d’aquests.
La biblioteca es situa doncs davant però permeable visualment mitjançant la successió de grans obertures.
L’edifici, es proposa com un paral·lepípede que es plega lleugerament davant la presència dels edificis residencials, obrint-se cap a l’espai verd davanter.
L’edifici presenta una imatge llunyana de gran basament unitari, però alhora es mostra respectuós amb l’entorn més proper, així generarà una successió d’itineraris peatonals i  patis en la junta amb el mur de pedra i al tester sud, el més urbà, s’enretira lleugerament per crear una placeta vinculada a l’edifici. Al tester nord una obertura permet vistes llunyanes de l’església, mirant per sobre de les cases…”
[de la memòria del concurs]